LOTERIA DE NADAL: ENS RETORNEN!!

Tenim la terminació de la loteria, per tant ens retornen el que hem gastat!
Els dècims estan dipositats a CatalunyaCaixa però encara no es pot anar a cobrar (sembla ser que en qüestió de participacions la cosa és més lenta). Des d'aquí us farem saber quan podem anar-hi.
A tots els que vareu col.laborar, moltes gràcies de nou!

XERRADA SOBRE PRIMERS AUXILIS PER INFANTS

Tal com us havíem anunciat, el passat dia 20 de novembre del 2010, dissabte, a les 17'30 h, a la Sala d'Actes de la biblioteca de Navàs, va tenir lloc  la xerrada organitzada per Elna, casa de mares sobre PRIMERS AUXILIS PER INFANTS a càrrec de Pilar Castilla, Infermera d'Urgències i Emergències.

Va constar de dues parts, una primera teòrica on es varen desenvolupar aquells temes que ens interessen sobre què cal fer i què no s'ha de fer davant d'una urgència-emergència i una segona part pràctica on es varen simular casos. Es va tractar d'una jornada oberta a tothom, on va assistir una  cinquantena de persones adultes més una petita representació dels més menuts de casa.

Des d'aquí volem agrair la vostra assistència tot esperant que la jornada hagi estat ben profitosa per tothom!.

FIRA DE TARDOR

Com havíem anunciat, el diumenge 17 d'octubre varem fer paradeta a la Fira de la Tardor de Navàs.

Teníem exposat tot un recull d'estris i d'informació relacionats amb la lactància materna: fotografies, retalls de premsa, revistes, llibres, fulards, extractors de llet, sostenidors de lactància... A més varem fer difusió dels díptics de l'entitat (dissenyats per en Valentí Gubianas), varem oferir uns imans per a la nevera amb el nostre logo i, com a mitjà econòmic per a finançar les nostres activitats, varem vendre loteria de Nadal.
A la Fira hi va haver una gran afluència de gent. Molta es va apropar a la nostra parada i els varem poder informar de la nostra associació.

Des d'aquí volem agrair a totes les persones que ens van voler conèixer, que ens van felicitar i, com no, als que ens van comprar loteria.

Al facebook elnacasademares hi ha fotos penjades de l'esdeveniment.

FIRA de TARDOR

El proper cap de setmana és la Fira de Tardor del nostre poble, i volem estar allà per què ens vingueu a veure, per què ens pregunteu tot el que vulgueu, per ensenyar-vos què fem i què volem fer... I per retrobar-nos amb aquelles persones que fa més o menys temps que no veiem.

Així doncs, ens veiem el diumenge 17 d'octubre a la Plaça de l'Ajuntament.

Us hi esperem!

SENSE OPCIÓ

A continuació publiquem una entrada extreta del Blog Criatures.cat. Si voleu veure la publicació en la seva pàgina original feu clic aquí. Et posa la pell de gallina...



A vegades la llet materna és més que una opció…. No hi ha res més. Llegiu.

 El nen va néixer per cesària, en teoria perquè no dilatava, en realitat perquè el meu cos es va negar a treballar amb tanta pressió externa.

El primer que van fer va ser donar-li un bibe. Tot i que jo portava rajant llet nou mesos*. Quant em vaig despertar de l’anestèsia ja no el vaig deixar anar, ni de nit ni de dia, i això que no em podia moure.

Vaig començar a posar-lo al pit però venien les infermeres a donar-li bibe perquè segons elles jo no tenia llet . El nen no s’agafava i jo els demanava ajuda, il·lusa de mi no tenien idea de res. El nen no guanyava pes i van començar a espantar-me amb una possible baixada de glucosa. Va arribar a venir el cap de pediatria per insistir en la suplementació, però jo em vaig plantar i els vaig dir que no, que no li donaria més bibes. Per sort estava acompanyada per Mámoa. Van tornar a amenaçar-me. Em deien que el nen es podia morir, i jo els vaig dir que això era responsabilitat meva. Amenaçaven que em traurien el nen.

Vaig aguantar una tensió horrible i al final vaig accedir a que li donessin sèrum glucosat però li volia donar jo, res d’emportar-se’l. Jo tenia una cesària però no estava inútil. Li vaig donar amb cullera i de nou bronca per si el nen s’ofegava, els vaig recordar que jo em feia responsable del nen. Per cert, no es va ofegar.

Quan ens van donar l’alta i vam marxar cap a casa em vaig adonar que no era capaç de moure’m i m’era molt difícil donar el pit. Tot i així ho feia però el nen estava inquiet, s’agafava, mamava, però es deixava anar plorant i xisclant. Tot i que guanyava poc pes, però anava augmentant.

Vam arribar als tres mesos i seguíem igual o pitjor, mamar era sinònim de plors i malestar. Així que vaig anar al pediatre angoixada. La seva resposta “no tens llet, el nen plora de fam”. I jo ignorant li vaig fer cas i li vaig començar a donar llet artificial perquè pobre de mi no tenia llet.

Així va ser com van començar els viatges a urgències perquè el nen s’omplia de “faves” a tot el cos. El pediatre em va dir que havia de deixar els làctics però hi ha traces de llet a moltíssim aliments. I que a ell li calia llet especial, tenia APLV (alèrgia a la proteïna de llet de vaca). Vam començar el pelegrinatge amb llets diferents: la hidrolitzada no la va tolerar, la fórmula elemental; ídem, soja … Res… Res no se li posa bé.

Per afegir més llenya al foc, el meu fill va decidir que de teta res, que calia fer força perquè sortís i que no estava disposat a mamar. Així que em vaig quedar sense llet , amb el tirallet, no sortia ni gota.

Foto de Xoán A. Soler

Ja no sabia que fer, el meu fill no mamava, estava desnodrit, i no tolerava la llet artificial i de cop un dia el pediatre em diu que no hi ha llet pel meu fill, i que com amb 4 mesos no pot prendre altre aliment he de relactar. Li vaig preguntar com es feia, em va dir que no ho sabia, que em busqués la vida.

En aquell moment van entrar en la meva vida les noies de Mámoa, elles em van donar suport, em van donar pautes i em assessorar, em van portar de la mà. Em van posar en contacte amb un metge pro-lactància fora de la meva ciutat. Aquest pediatre va al·lucinar, el meu fill estava desnodrit, estava malament i pesava molt poc.

Em va receptar un galactagog per augmentar la producció i em va animar a fer contacte pell amb pell, fer servir el tirallets encara que em semblés que no servia de res. Vam passar així un cap de setmana horrible en el que el nen només prenia la poca llet que em treia i sèrum glucosat per no deshidratar-se ni fer hipoglucèmies.

Ho vam aconseguim, va ser dur; vaig plorar, va plorar, vam plorar, vam plora tots. Era molt dur veure que el teu fill se’n va perquè no hi ha res per alimentar-lo.

I va tornar a voler teta, excloent de la meva dieta mil coses que no podia prendre, tenia i té al·lèrgia a un milió de coses, però vam estar així gairebé 3 anys.

Crec que amb això vaig rescabalar la meva frustració i aquí va començar el meu pelegrinatge per saber, per informar, per lluitar per lactàncies dels altres.

* Normalment durant la gestació la producció de calostre és limitada.



EXPOSICIÓ A LA BIBLIOTECA

Tot i que hem fet una mica tard en donar la informació, encara hi sou a temps de fer una visita a la biblioteca de Navàs i veure l'exposició que han muntat sobre La Maternitat d'Elna. Estarà fins al 30 de setembre.

És una activitat que no hem organitzat nosaltres, però que pel tema en qüestió ens sembla molt interessant de posar-ho al Blog. Animeu-vos a passar, tant si voleu esbrinar per què el nostre grup de lactancia té el nom d'Elna, com si ja ho coneixeu però voleu saber més de la història d'aquella maternitat.

CONTACTE PRECOÇ I ALLETAMENT: la importància de la primera hora

L'article que reproduïm a continuació es va publicar a la revista Viure en Família (http://viureenfamilia.grao.com/), núm. 34 (Març – Abril – Maig 2010) i ve signat per Adolfo Gómez-Papí. Aprofitem per agrair a Miquel Àngel Alabart (director de la revista) que ens hagi donat permís per publicar articles i demés relacionats amb la lactància al nostre Blog.

Acaba de néixer, sembla que no se n'adona de res, que se li pot fer de tot... i, tanmateix, la primera hora de vida és decisiva per establir un vincle essencial. Vegem com succeeix.

L'estrès del naixement provoca que el nounat sintetitzi molta adrenalina, hormona responsable del fet que, durant les dues primeres hores després del naixement, el bebè estigui en alerta tranquil·la: quiet, amb els ulls ben oberts, en alerta. Ocasionalment, descobrim el nounat en alerta tranquil·la i, en canvi, més endavant, fins als dos mesos no s'estarà tant de temps pendent d'allò que passi al seu voltant. Per què estem en alerta tranquil·la les nostres primeres dues hores? Què esperem del nostre entorn? Vegem què li succeeix a la mare per tal de comprendre-ho.

A FLOR DE PELL

En el postpart immediat, la mare ha patit també una descàrrega d'adrenalina, cosa que fa que estigui especialment alerta i que la seva capacitat olfactiva estigui augmentada i tingui més sensibilitat a la pell del pit. El contacte pell amb pell amb el seu fill i la succió del bebè donen lloc a un augment de la secreció d'oxitocina, l'hormona del comportament maternal, que contribueix a l'accés d'amor cap al nadó. La mare, banyada en oxitocina, que està sentint com el seu fill tan desitjat repta pel seu cos, la llepa i la succiona, i que la mira amb els ulls ben oberts, està experimentant l'establiment del vincle afectiu.

Si bé els sentiments d'amor de la mare cap al seu fill acabat de néixer no sempre són instantanis, la primera hora sembla tenir una especial importància en l'establiment del vincle afectiu. Cal aprofitar aquesta primera hora en què mare i fill estan especialment disposats per establir els llaços afectius perquè romanguin en contacte precoç. L'instint d'ambdós farà la resta. Les mares que han pogut gaudir del contacte precoç expressen que han estimat al seu fill ràpidament.

La primera hora sembla tenir una especial importància en l'establiment del vincle afectiu.

El bebè en contacte precoç no plora. Però el nounat separat plora, protesta i, si no es pot reunir amb la seva mare, es desespera. Plora de manera intermitent fins que segrega endorfines (d'efecte similar a la morfina), que li fan agafar el son i li permeten l'estalvi energètic. Si no fos per les endorfines, no suportaria la sensació tan horrible que li representa estar sol, i posaria en perill la seva vida.

LA PRIMERA PRESA

Si, només néixer, se'l deixa de bocaterrosa en contacte pell amb pell sobre la seva mare, el nounat va reptant cap els pits d'aquesta; posa en marxa els reflexes de cerca; se succiona el puny (que conserva l'olor del líquid amniòtic); olora la pell de la seva mare; es dirigeix cap a l'arèola; nota el mugró a la galta i, després de diversos intents, comença a succionar. A partir d'aleshores, és més probable que faci la resta de preses de manera correcta. Tal vegada, això expliqui que sigui el doble de probable que els bebès que han gaudit del contacte precoç continuïn amb la lactància materna entre el primer i el quart mes.

Els nadons necessiten fins a seixanta minuts per realitzar aquesta primera presa sense que ningú els ajudi. Una hora llarga perquè el seu instint els dirigeixi al pit matern. En aquesta primera presa obtenen calostre, però la funció primordial del contacte precoç és estrènyer els llaços afectius entre la mare i el fill.

Totes les mares han de gaudir del contacte precoç.

El contacte precoç facilita el vincle afectiu i l'han de gaudir totes les mares, tant si han decidit donar el pit com el biberó al seu nadó. Això sí, un cop col·locat sobre la mare, el bebè es dirigirà cap al pit. Algunes dones, quan veuen que el seu fill s'agafa al pit, i que els resulta plaent, canvien d'opinió i decideixen alletar-lo.

 MARES CANGUR

Els bebès en contacte pell amb pell no es refreden si existeix un bon contacte entre mare i nounat i la seva temperatura ascendeix progressivament en el transcurs de la primera hora. Els nadons acabats de néixer necessiten el contacte precoç per mantenir-se calents a partir d'aquell moment.
És per això que el contacte precoç és a la base d'allò que es denomina "Mètode cangur", que utilitza la mare com a incubadora del seu nadó en cas que aquest sigui prematur o presenti molt baix pes.

 I SI NO POT LA MARE... EL PARE

A molts hospitals, si el naixement ha estat per cesària, mentre la mare és al quiròfan s'ofereix al pare acollir el seu fill damunt del seu pit despullat, en contacte pell amb pell. Segons un estudi realitzat per científics de la Universitat de Mälardalen, a Suècia, aquesta possibilitat facilita de forma decisiva el vincle entre pare i fill.

 Un cop la mare estigui disponible, és convenient col·locar-li el seu fill pell amb pell per tal que s'estrenyin els llaços afectius maternofilials.

En definitiva, el contacte precoç és decisiu per al benestar futur de tota la família i un plaer per a la mare... del qual, n'hauria de poder gaudir sempre.

 Adolfo Gómez-Papí és metge neonatòleg al servei de Pediatria de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, "Hospital Amic dels Nens" des del 1997. És expert en el Mètode de la Mare Cangur i membre del Comitè Espanyol de Lactància Materna de l'Associació Espanyola de Pediatria. És professor de Pediatria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

L'article el publiquem no perquè compartim el cent per cent de totes les paraules, frases i opinions, sinó perquè va en la línia de la nostra filosofia. I així serà en la resta de publicacions al Blog. Per tant, us animem a deixar en tot moment els vostres comentaris i opinions al respecte, les vostres experiències, amb què hi esteu d'acord i amb què no... Ànims, sempre hi ha molt a dir, i entre tots i totes ens enriquim mútuament!

COMENCEM!

Bé, doncs després d'algun temps creiem que ja és hora d'obrir oficialment el Blog d'ELNA Casa de mares.

És un bon moment perquè, tot i que molta gent està de vacances, coincideix amb l'inici de la Festa Major del nostre poble, així que ara ja tenim motiu doble d'alegria!

Totes les persones que formem part d'ELNA (les que van començar i ja no hi són, les que ens trobem cada dimecres, les que venen de tant en tant a visitar-nos) estem molt contentes de començar aquesta nova etapa del grup; ho fem amb molta il·lusió i ganes, desitjant oferir més activitats, informació, ajuda, i tot allò que puguem entorn la lactància.

A partir d'ara anirem publicant novetats al Blog, així que no deixeu d'entrar, remenar, consultar, suggerir i comentar tot allò que creieu oportú.

Benvinguts!