BENVINGUTS A ELNA!


QUI SOM?

Som una agrupació de persones que ens reunim setmanalment de forma voluntària per ajudar-nos mútuament i conseguir així alletar amb èxit els nostres fills. A més de les experiències d'altres mares i pares, comptem amb el recolçament d'una Assesora de Lactància titulada.

QUÈ FEM?

Proporcionem ajut material i emocional, a més d'organitzar tallers, xerrades i altres activitats.

A QUI ENS ADRECEM?

A totes les persones que estiguin interessades en la lactància materna, embarassades, mares, pares, familiars, amics...

ON I QUAN?

A l'Escola Bressol Quitxalla de Navàs (sala polivalent) tots els dimecres de 16:00 a 18:00h. Si tens qualsevol dubte no t'ho pensis; vine o contacta amb nosaltres a través de l'adreça elnacasademares@gmail.com.



diumenge, 27 de març de 2011

XERRADA SOBRE SÒL PÈLVIC I INCONTINÈNCIA URINÀRIA

El dissabte dia 26 de març 2011 va tenir lloc la xerrada
SÒL PÈLVIC. LA INCONTINÈNCIA NO TÉ EDAT 
a càrrec de la Elisabet Costa Font, fisioterapeuta especialitzada en uroginecologia i fisiosexologia.
La Sala d'Actes de la biblioteca de Navàs va quedar plena de persones de diferentes edats, sobretot de dones, doncs és ben conegut que som les més afectades per aquesta molèstia, per la qual, va quedar molt clar, es pot actuar ja des de la prevenció, ja des del tractament.
La xerrada es va estructurar amb una primera part on l'Elisabet ens va parlar sobre l'anatomia i la fisiologia de l'aparell urogenital, i d'una segona part on ens va explicar la prevenció i el tractament de la incontinència urinària, que, tot i que no sempre es pugui resoldre, sí que es poden minvar els símptomes.
I com ens afecta això a les mares lactants? doncs perquè totes hem passat per un embaràs com a mínim, algunes per una episiotomia, d'altres per una cesària... i tot això compromet el nostre sòl pèlvic. 
L'avantatge és saber que comptem amb una especialista com l'Elisabet ben a prop de casa nostra.
Des d'aquí un agraïment a totes les persones que varen acudir a l'acte i que, com ja he dit, varen omplir la sala donant-nos una bona raó per seguir aportant temes tan interessants com el de dissabte.




diumenge, 27 de febrer de 2011

I AMB LA HISTÒRIA… RAÓ DE SER DELS GRUPS DE SUPORT A L’ALLETAMENT MATERN

Autora:  Carme Domènech

Que la història s’escriu dia a dia és un fet.
I les tendències que seguim en la seva evolució hi deixen la seva empremta, fins i tot en assumptes tan bàsics i fonamentals com ho és en la lactància del nounat i l’entorn que l’envolta.

Quan la història canvia el rumb…
Fa cosa d’uns 30-40 anys l’ús del biberó va irrompre amb força en el camp de la puericultura de manera que, en molts casos, es va anar deixant de banda la pràctica natural de l’espècie humana d’alimentar el nadó: la lactància natural o lactància materna.
Aquest fet va comportar dues coses. Per una banda, que el “revolucionari” sistema del biberó es considerés normal i “alliberador” per la dona (ara qualsevol altra persona podia ocupar-se d’aquest aspecte fonamental per al creixement dels petitons), així doncs, ja no es plantejava la que tradicionalment ens ha dut l’evolució fins als nostres temps.
I per l’altra, que en les mares que seguien la naturalesa biològica de la creació, si en algun moment sorgia algun petit entrebanc o molèstia en l’alletament matern (clivelles…), aquest es tractés radicalment i s’instaurés la lactància artificial més o menys automàticament.

Tot plegat va fer que, en general i sense adonar-se del seu valor, en la nostra societat s’anessin perdent, excepte en alguns “clans” o comunitats, la cultura i saviesa popular pel que fa a la lactància materna, fins aleshores tan normal i quotidiana.

Tot i la ciència…
Ens servim de molta ciència i molta tècnica per fer-nos la vida més còmode i fàcil però per molt que avanci no ho té fàcil per igualar la llet materna: aconsegueixen llets artificials amb propietats més semblants a la de la nostra espècie però encara no arriben a assolir el mateix grau de composició ni tampoc de digestibilitat.
A més, l’alletament matern va més enllà del simple fet de donar el menjar, duu implícit un caliu, un contacte, una seguretat que recomforta el nadó i, al mateix temps, li és una meravellosa font de protecció: la llet de la mare proveeix de nutrients i d’immunitat.
La lactància materna té efectes molt positius en la salut de la mare i en la de l’infantó, tan a curt com a llarg termini.
En la mare: redueix el risc de fractures per osteoporosis i la pèrdua de ferro, prevenció de càncer de mama i d’ovari…
En el lactant: menys malaties respiratòries, otitis, gastroenteritis, reducció del nombre de casos de mort sobtada.
No és en va que la OMS, la UNICEF i l’Asociación Española de Pediatría recomanen amamantar durant almenys dos anys i proseguir mentre la mare i fill ho vulguin.

Plantejaments…
Assenyadament, avui en dia ja no és una decisió que està de moda.
A l’hora de tenir un nadó, i molt més si és el primer, al pare i a la mare se’ls presenten molts neguits que els fan plantejar diferents maneres d’encarar-los.
Ningú no ha nascut ensenyat i, curiosament, per fer de pares ningú n’ha rebut classes ni lliçons sinó que és la vida mateixa la que els ha proveït dels coneixements i del sentit comú -bàsic i fonamental-, així com de diferents experiències que els han forjat amb un caràcter, manera d’entendre i reaccionar amb l’entorn concretes el que els guiaran cap a l’objectiu principal: atendre, en el sentit més ampli de la paraula, aquell petit ésser que dependrà d’ells per tot i en tot moment.
El que és indubtable és que tot pare/mare desitja el millor per al seu fill. En aquest sentit no és tan important les coses materials com sí que ho és l’atenció i el caliu que li poden oferir. En aquesta direcció, la primera decisió trascendental és donar o no el pit.

Tan natural i tan nostra i tanmateix tan desconeguda …
Però en els temps que ens trobem, mancats de referents naturals i quotidians en aquest camp (fidedignes i allunyats de mites i de falses creences) i a “l’establerta necessitat de mesurar” les coses, la resolució dels dubtes que es presenten tan a l’hora de decidir-ho com en el seu progrés un cop instaurada pot resultar confosa.
(Cal recordar que la lactància és un fet dinàmic que varia i s’adapta a les necessitats canviants i evolutives del nadó).

Fa un cert temps que diversos pediatres conscients d’aquest buit de coneixement pràctic generalitzat i en virtut dels beneficiosos efectes que comporta la lactància natural, en van començar la promoció amb la constitució d’Associacions Pro Alletament Matern, amb la impartició de cursos que en tracten tots els aspectes relacionats, des de l’anatomia i fisiologia, l’alimentació de la mare, circumstàncies especials de la mare, circumstàncies especials del lactant, la posició (molt important!), contraindicacions de la lactància, extracció i conservació de la llet, alimentació complementària, aspectes ètics i legals…

I neixen els grups de suport…
Secundària a la seva acció han anat sorgint diversos Grups de Suport a l’alletament matern. Grups d’ajuda que ofereixen informació i recolzament a aquelles mares que desitgen donar el pit. Habitualment organitzen reunions periòdiques guiades o amb la participació de mares amb experiència personal i formació sobre lactància materna, també ofereixen assistència telefònica i per correu electrònic, folletons i material divulgatiu. De fet, constitueixen un excel·lent aliat del professional sanitari ja que la major part dels dubtes que tenen les mares durant la lactància no són de caire mèdic.
Amb tot, el principal problema que pateixen en el nostre país les mares que donen el pit més d’un any són les crítiques de qui les envolten.

Interessant de saber…
La lactància té una duració característica per cada espècie de mamífers. Però en l’ésser humà aquesta durada està sota la influència de la tradició i les normes socials, i és diferent per cada cultura i cada època. Les dades procedents de diferents cultures humanes que esperen el “destete” espontani dels seus fills coincideixen en que la durada normal de la lactància està probablement entre els dos anys i mig i els set anys.
Tots els nens deixen el pit, tard o dora, encara que la mare no faci res per destetar-los. El “destete” espontani és poc probable abans dels dos anys, i encara menys abans de l’any.

En conclusió…
La major part de les mares dóna el pit als seus fills. Però la majoria deixa la lactància abans del que desitjaven.
No es tracta de convèncer a les mares perquè donin el pit sinó d’ajudar a aquelles que ja estan convençudes perquè ho aconsegueixin i en gaudeixin.

divendres, 14 de gener de 2011

JA ESTAN PAGANT LA LOTERIA!

Ja es pot passar per qualsevol sucursal de Caixa Catalunya a cobrar el retorn de la loteria.
L'enhorabona a tothom!