L'article que reproduïm a continuació es va publicar a la revista Viure en Família (http://viureenfamilia.grao.com/), núm. 34 (Març – Abril – Maig 2010) i ve signat per Adolfo Gómez-Papí. Aprofitem per agrair a Miquel Àngel Alabart (director de la revista) que ens hagi donat permís per publicar articles i demés relacionats amb la lactància al nostre Blog.
Acaba de néixer, sembla que no se n'adona de res, que se li pot fer de tot... i, tanmateix, la primera hora de vida és decisiva per establir un vincle essencial. Vegem com succeeix.
L'estrès del naixement provoca que el nounat sintetitzi molta adrenalina, hormona responsable del fet que, durant les dues primeres hores després del naixement, el bebè estigui en alerta tranquil·la: quiet, amb els ulls ben oberts, en alerta. Ocasionalment, descobrim el nounat en alerta tranquil·la i, en canvi, més endavant, fins als dos mesos no s'estarà tant de temps pendent d'allò que passi al seu voltant. Per què estem en alerta tranquil·la les nostres primeres dues hores? Què esperem del nostre entorn? Vegem què li succeeix a la mare per tal de comprendre-ho.A FLOR DE PELL
En el postpart immediat, la mare ha patit també una descàrrega d'adrenalina, cosa que fa que estigui especialment alerta i que la seva capacitat olfactiva estigui augmentada i tingui més sensibilitat a la pell del pit. El contacte pell amb pell amb el seu fill i la succió del bebè donen lloc a un augment de la secreció d'oxitocina, l'hormona del comportament maternal, que contribueix a l'accés d'amor cap al nadó. La mare, banyada en oxitocina, que està sentint com el seu fill tan desitjat repta pel seu cos, la llepa i la succiona, i que la mira amb els ulls ben oberts, està experimentant l'establiment del vincle afectiu.
Si bé els sentiments d'amor de la mare cap al seu fill acabat de néixer no sempre són instantanis, la primera hora sembla tenir una especial importància en l'establiment del vincle afectiu. Cal aprofitar aquesta primera hora en què mare i fill estan especialment disposats per establir els llaços afectius perquè romanguin en contacte precoç. L'instint d'ambdós farà la resta. Les mares que han pogut gaudir del contacte precoç expressen que han estimat al seu fill ràpidament.
La primera hora sembla tenir una especial importància en l'establiment del vincle afectiu.
El bebè en contacte precoç no plora. Però el nounat separat plora, protesta i, si no es pot reunir amb la seva mare, es desespera. Plora de manera intermitent fins que segrega endorfines (d'efecte similar a la morfina), que li fan agafar el son i li permeten l'estalvi energètic. Si no fos per les endorfines, no suportaria la sensació tan horrible que li representa estar sol, i posaria en perill la seva vida.
Si, només néixer, se'l deixa de bocaterrosa en contacte pell amb pell sobre la seva mare, el nounat va reptant cap els pits d'aquesta; posa en marxa els reflexes de cerca; se succiona el puny (que conserva l'olor del líquid amniòtic); olora la pell de la seva mare; es dirigeix cap a l'arèola; nota el mugró a la galta i, després de diversos intents, comença a succionar. A partir d'aleshores, és més probable que faci la resta de preses de manera correcta. Tal vegada, això expliqui que sigui el doble de probable que els bebès que han gaudit del contacte precoç continuïn amb la lactància materna entre el primer i el quart mes.
Els nadons necessiten fins a seixanta minuts per realitzar aquesta primera presa sense que ningú els ajudi. Una hora llarga perquè el seu instint els dirigeixi al pit matern. En aquesta primera presa obtenen calostre, però la funció primordial del contacte precoç és estrènyer els llaços afectius entre la mare i el fill.
Totes les mares han de gaudir del contacte precoç.
El contacte precoç facilita el vincle afectiu i l'han de gaudir totes les mares, tant si han decidit donar el pit com el biberó al seu nadó. Això sí, un cop col·locat sobre la mare, el bebè es dirigirà cap al pit. Algunes dones, quan veuen que el seu fill s'agafa al pit, i que els resulta plaent, canvien d'opinió i decideixen alletar-lo.MARES CANGUR
Els bebès en contacte pell amb pell no es refreden si existeix un bon contacte entre mare i nounat i la seva temperatura ascendeix progressivament en el transcurs de la primera hora. Els nadons acabats de néixer necessiten el contacte precoç per mantenir-se calents a partir d'aquell moment.
És per això que el contacte precoç és a la base d'allò que es denomina "Mètode cangur", que utilitza la mare com a incubadora del seu nadó en cas que aquest sigui prematur o presenti molt baix pes.
I SI NO POT LA MARE... EL PARE
A molts hospitals, si el naixement ha estat per cesària, mentre la mare és al quiròfan s'ofereix al pare acollir el seu fill damunt del seu pit despullat, en contacte pell amb pell. Segons un estudi realitzat per científics de la Universitat de Mälardalen, a Suècia, aquesta possibilitat facilita de forma decisiva el vincle entre pare i fill.
Un cop la mare estigui disponible, és convenient col·locar-li el seu fill pell amb pell per tal que s'estrenyin els llaços afectius maternofilials.
Adolfo Gómez-Papí és metge neonatòleg al servei de Pediatria de l'Hospital Joan XXIII de Tarragona, "Hospital Amic dels Nens" des del 1997. És expert en el Mètode de la Mare Cangur i membre del Comitè Espanyol de Lactància Materna de l'Associació Espanyola de Pediatria. És professor de Pediatria de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
L'article el publiquem no perquè compartim el cent per cent de totes les paraules, frases i opinions, sinó perquè va en la línia de la nostra filosofia. I així serà en la resta de publicacions al Blog. Per tant, us animem a deixar en tot moment els vostres comentaris i opinions al respecte, les vostres experiències, amb què hi esteu d'acord i amb què no... Ànims, sempre hi ha molt a dir, i entre tots i totes ens enriquim mútuament!
Entrades
